Vés al contingut

català

De Viccionari
Potser volíeu: CATALÀ, Català, catalá, catalã

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kə.təˈɫa/, occidental /ka.taˈɫa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: D’origen incert, paral·lel al de Catalunya, segle XII. Potser de *catelanos, metàtesi del llatí Lacetanōs, acusatiu de Lacetani («lacetans»),[1] poble ibèric de la regió central de Catalunya i que podria relacionar-se amb la menció de Ptolomeu dels Καστελανοι (Kastelanoi) o Κατελανοι (Katelanoi).[2] Vegeu més informació a Catalunya.

Adjectiu

[modifica]

català m. (femení catalana, plural masculí catalans, plural femení catalanes)

  1. Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.
  2. Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.

Traduccions

[modifica]

català m. (plural catalans, femení catalana)

  1. Natural de Catalunya.
  2. Natural dels Països Catalans.
    «He pellucat una trentena de topònims marinencs que podem qualificar de genèrics, però que sonen com a més habituals per a un català de Mallorca.» (Vicenç M. Rosselló i Verger, Toponímia, geografia i cartografia, 2004, →ISBN)
  3. (masculí singular) Llengua històricament parlada a Catalunya, Andorra, País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent.
  4. catalanoparlant

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ca·ta·là (3)
  • Anagrama: acalat

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan. «DECat. IX, 277a57». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
  2. Coromines, Joan. «OnCat. III, 337». A: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989-1997.