Ifigenia
.jpg)  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Mort | Àulida |
| Assassinat/da per | Agamèmnon |
| Família | |
| Mare | Clitemnestra i Helena |
| Pare | Agamèmnon i Teseu |
| Germans | Crisòtemis, Electra, Orestes, Laòdice i Ifianassa |
| Altres | |
| Símbol | On the Seashore (Modern Iphigenia) (en)  i Sacrifice of Iphigeneia (en) |
| Equivalent | Ifianassa |
En la mitologia grega, Ifigenia[Nota 1][1][2] (en grec Ἰφιγένεια, Iphigéneia, «dona forta de mena»), de vegades dita Ifimedia (en grec Ἰφιμέδεια Iphimédeia, en llatí Īphimedīa), Ifimedea o Ifígona (en grec Ἰφιγόνη),[3][4] era la filla major del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, que Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades, es considera com una filla de Teseu i Hèlena criada per Agamèmnon i Clitemnestra.[5] A més, encara que en principi es diferenciava d'una altra filla d'Agamèmnon i Clitemnestra anomenada Ifianassa, més tard ambdues es confongueren.
La llegenda
[modifica]Segons algunes fonts, Àrtemis va castigar Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador. En el seu camí a Troia per a participar en la Guerra de Troia, els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a Àulida a causa del vent, que Àrtemis havia fet calmar. L'endeví Calcant va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Àrtemis era sacrificar Ifigenia, filla d'Agamèmnon. El seu pare la va fer venir amb l'excusa de casar-la amb Aquil·les, i la va voler sacrificar a l'altar. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu Pan transformat), o una cérvola, en el seu lloc i que Ifigenia va ser duta a Crimea a preparar d'altres per sacrificar-los a Àrtemis. Fins i tot, altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat per sacrificar-la, però Àrtemis la va transportar a la Tàurica (Crimea), on la va fer sacerdotessa seva. Hesíode l'anomenava Ifimedia (en grec, Ίφιμέδεια) en el seu «Catàleg de Dones» i deia que es va convertir en la dea Hècate. Antoní Liberal afirma que Ifigenia va ser transportada a l'illa de Leuce, on es va casar amb Aquil·les, amb el nom d'Orsíloque.
Ifigenia, sacerdotessa a Tàurica, sacrificava estrangers. Orestes i Pílades hi van ser capturats mentre intentaven recuperar l'estàtua d'Àrtemis. En descobrir que eren germans, van fugir amb l'estàtua. Orestes va recuperar el tron de Micenes i Ifigenia va ser sacerdotessa a Brauró.[6] De camí a l’Àtica, Ifigenia, Orestes i Pílades van arribar a Esmintos, on Crises, sacerdot d’Apol·lo, va reconèixer-los com a fills d’Agamèmnon. Quan Toant els va perseguir, Crises el va matar i va acompanyar els seus germans a Micenes.[7] Alguns relats diuen que Ifigenia va morir a Mègara, altres que Àrtemis la va fer immortal com Hècate. També es diu que va viure amb Aquil·les a l’illa Blanca. Podria haver estat una deessa de la caça assimilada al culte d’Àrtemis.[7][8]
Adaptacions del mite d'Ifigenia
[modifica]- Ifigenia a Àulida, tragèdia d'Eurípides.
- Ifigenia entre els taures, tragèdia d'Eurípides.
- Iphigenia (1617), tragèdia de Samuel Coster.
- Iphigénie (1640), tragèdia de Jean Rotrou.
- Iphigénie a Aulide (1674), tragèdia de Jean Racine.
- Iphigénie a Aulide, òpera de Christoph Willibald Gluck.
- Iphigénie a Tauride, òpera de Christoph Willibald Gluck.
- Ifigènia a Tàurida, obra de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda al català per Joan Maragall.[9]
- Iphigénie, ballet de Charles le Picq.
Júlia Luperca
[modifica]Júlia Luperca va ser una jove romana que havia de ser sacrificada com a víctima expiatòria en un sacrifici ritual. Tzetzes explica, quan fa referència al sacrifici d'Ifigenia, que un miracle anàleg al de la noia grega salvà aquesta noia en l'últim moment. A l'instant en què el sacrificador va aixecar el coltell contra ella, una àguila es precipità contra el sacerdot, i, arrencant-li l'arma, la va deixar caure sobre una vedella que pasturava prop del temple. Aleshores van sacrificar la vedella i Júlia Luperca es va salvar. La història és paral·lela a la que explica Eurípides a Ifigenia a Àulida.[10]
Notes
[modifica]- ↑ Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια = Ifigenia, pàg. 939
Referències
[modifica]- ↑ La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions de 1984, p. 288-289. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ «Iphimedia - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 17 gener 2024].
- ↑ «Ἰφιγόνη - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Ifigenia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari de mitologia grega i romana p. 288
- ↑ 7,0 7,1 Diccionari de mitologia grega i romana p. 289
- ↑ Diccionari Pierre Grimal, pàg. 288-289.
- ↑ Ifigènia. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 304. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
- Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 9788496061972.
