Vés al contingut

Viccionari:Pronúncia del català

De Viccionari

Notes generals per la indicació de la pronúncia del català, segons l'AFI i les variants diatòpiques.

Blocs dialectals

[modifica]

Es consideren els següents blocs generals:

  • Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
    • Central (centr.), la varietat majoritària.
    • Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.
  • Occidental (occ.), només es neutralitza [ɛ] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una major presència de la e tancada.

Es mostra la pronúncia en un registre formal, tal com ho realitzaria un locutor culte. No es consideren altres trets populars, com la iodització en central o la realització en lleidatà de la a final com a /ɛ/. En alguns casos es pot mostrar una pronúncia informal característica.

Quan en balear es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la majoritària en mallorquí, que es pot estendre a part de les altres illes o bé no ser general de tot Mallorca. La segona pronúncia sol ser de les altres illes, però també pot ser d’algunes àrees mallorquines. Els al·lòfons mallorquins només es mostren en contrast a la segona pronúncia: [c] per /k/, [ɟ] per /ɡ/, [ʝ] per /ɣ/.

Quan en valencià es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la més formal i la segona mostra els trets alternatius considerats en l’estàndard oral. Si se superposen diversos trets alternatius, la pronúncia concreta en una àrea determinada pot ser alguna combinació de les dues pronúncies.

Existeixen altres subdialectes que només es representen en casos particulars, ocasionalment en septentrional i alguerès. Els parlars de les àrees de Barcelona, València i Palma tenen les seves particularitats, però no són representatius dels seus respectius dialectes. Vegeu la Viquipèdia per a més informació.

Alfabet

[modifica]

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

LletraAFISAMPAExemplesComentaris
a/a/ [ä]amarvocal oberta
/ə/@casavocal neutra del català oriental
e/e/efestavocal tancada
/ɛ/Emelvocal oberta
/ə/@marevocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee
/a/aenciamàtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant
i/i/ipit
/j/ [j] [i̯]jiode, noiasemivocal
o/ɔ/Ocorvocal oberta
/o/ocomavocal tancada
/u/upensoàtona en oriental, excepte mallorquí
u/u/udur
/w/ [w] [u̯]wcaure, qüestiósemivocal
guerramuda en els dígrafs gu i qu davant e o i
LletraAFISAMPAExemplesComentaris
b/b/btomba, barraprecedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/β/ [β̞]Brobaexcepte on no es produeix betacisme
/bb/bbpoblegeminada en el grup bl intervocàlic, en oriental
/p/pcubensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
rumbmuda precedida de m a fi de mot
c/k/kcamp
/s/scendra
/s/sveçace trencada
/ɡ/ganècdotasonorització davant de consonant sonora
d/d/ [d̪]dsonda, damaprecedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva.
/ð/ [ð̞]Dboda
/t/ [t̪]tsudensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
profundmuda precedida de n i l a fi de mot
f/f/ffusta
/v/vafsonorització davant de consonant sonora
g/ɡ/gengany, gana, guerraprecedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/ɣ/ [ɣ̞]Gbiga, foguera
/ɡɡ/ggreglageminada en el grup gl intervocàlic, en oriental
/k/kpròdigensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
/ʒ/Zgelafricada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
/t͡ʃ/tSboig
h/h/hehemhac aspirada, en general és muda
j/ʒ/Zjoveafricada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
k/k/kkurd
l/ɫ/l_e (5)bolaela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental
/l/lliraen valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i)
/ʎ/LllampTambé palatalització /ɫʒ/>/ʎʒ/ en central amb algunes excepcions[1]
/ɫɫ/col·legiEla geminada amb dos fonemes, un d’implosiu i un d’explosiu, també en contacte sintàctic (el lector ≠ elector). Tret del balear i de certs cultismes, hi ha tendència general a fer-la simple considerant la geminada molt formal o pròpia d’entonació emfàtica o tensa.
m/m/mmà
[ɱ]Fèmfasiseguida de labiodental [f], [v]
n/n/nnas
[ŋ]Nganga, blancorseguida de velar [ɡ], [k]
[ɱ]Fconfirmarseguida de labiodental [f], [v]
/m/mcanviseguida de bilabial [p], [b]
/ɲ/Jbanya
p/p/ppas
/b/bcapgirarsonorització davant de consonant sonora
campmuda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q/k/kquin
r/r/rr (r)ram, barraerra vibrant
/ɾ/r (4)mareerra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià
flormuda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals
s/s/ssac, bossaessa sorda
/z/zcasaessa sonora
t/t/ [t̪]ttemps
/d/ [d̪]datzavarasonorització davant de consonant sonora
/d͡ʒ/dZviatjar, fetge
/t͡ʃ/tSfitxa
/d͡z/dzdotze
centmuda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià
v/b/bvacabetacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/β/ [β̞]Bcava
/v/vvacalabiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní.
w/b/bwàter
/w/wwesternestrangerismes no assimilats
x/ʃ/Sxiular, faixaen mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
/ks/ksexcursióen cultismes
/ɡz/gzexamenex + vocal
/ʒ/Zcaixmir
z/z/zzona

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada
i
u
e
o
ə
ε
ɔ
æ
ɐ
a
ɑ
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta

Notes:

  • [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
  • [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
  • [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
  • [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

Consonants

[modifica]
BilabialLabiodentalDentalAlveolarPrepalatalPalatalVelarLabiovelar
Oclusiva pb td cɟ kɡ
Nasal  m  ɱ  n  ɲ  ŋ
Vibrant  r
Bategant  ɾ
Fricativa fv sz ʃʒ
Africada t͡sd͡z t͡ʃd͡ʒ
Lateral  l  ʎ
Aproximant  β  ð  ɫ  j  ɣ  w

Notes:

  • A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
  • [c] i [ɟ] només en part del mallorquí.

Altres signes

[modifica]

Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.

Una lligadura [͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).

El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.

Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [̩] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).

Teclat AFI

[modifica]

Per introduir els caràcters AFI, al final de la caixa d’edició hi ha els caràcters especials en l’apartat de fonètica. També es poden introduir per conversió sobre la marxa de SAMPA a AFI activant en les preferències el giny corresponent. Aquest giny funciona polsant prèviament la tecla "º". Per exemple "º@" ho converteix a "ə".

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Eines de consulta

[modifica]

Documentació

[modifica]