caix
Aparença
Català
[modifica]Nom
[modifica]caix m. (plural caixos)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
- Anagrama: xica
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DCVB
Català antic
[modifica]Adverbi
[modifica]caix
- forma alternativa de quaix («quasi»)
- «E ara vos direm de la Miyana Índia. Lo major rey d' aquesta província és lo crestià, e los altres són sotz sa seyoria. Estes géns d' esta seyoria són totz caix negres.» (Viatges de Marco Polo, segle XIV)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DCVB
Caló català
[modifica]- Pronúncia: /ˈkaʃ/
- Etimologia: Del romaní kaśt («fusta, pal»).
Nom
[modifica]caix (kaš) m.
- bastó, pal
- «Un busnó que m'ha adinyat un cop de caix!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)
- Un paio que m’ha fotut un cop de bastó!
Variants
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33