Vés al contingut

coca

De Viccionari
Potser volíeu: COCA, Coca, coça

Català

[modifica]
Coca de Sant Joan
  • Pronúncia(i): oriental /ˈko.kə/, occidental /ˈko.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: D’origen expressiu, segle XIV [1].
  • Etimologia: Del francès coque, segle XIII [2].
  • Etimologia: Del castellà coca, del quítxua kuka, segle XVI [3].

coca f. ‎(plural coques)

  1. Bescuit de poc gruix, la massa del qual fermenta abans d'enfornar.
  2. Deformació que pren un cable a conseqüència d'haver estat enrotllat.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Fer-se una coca - Aixafar-se

Traduccions

[modifica]

coca f. ‎(plural coques)

  1. Embarcació medieval típicament de vela rodona, amb eslora curta i mànega ampla, amb castells a popa i sovint també a proa, que no formaven continuïtat amb el buc.

coca f. ‎(plural coques)

  1. Arbust de la família de les eritroxilàcies, originari dels Andes, de tiges llenyoses, flors groguenques, fruits en drupa i fulles ovalades-lanceolades (Erythroxylum coca)
  2. (col·loquial) cocaïna

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·ca (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈko.ka/
Americà: alt /ˈko.k(a)/, baix /ˈko.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: Del quítxua kuka [1].
  • Etimologia: Del llatí coccus [2].
  • Etimologia: Del llatí concha [3].
  • Etimologia: Del català coca [4].

coca f. ‎(plural cocas)

  1. coca (arbust)
  2. coca (cocaïna)

coca f. ‎(plural cocas)

  1. croca

coca f. ‎(plural cocas)

  1. monyo
  2. coca (embarcació)
  3. (col·loquial) closca, crani
  4. (col·loquial) calbot

coca f. ‎(plural cocas)

  1. coca (bescuit)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·ca (2)
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=coca&oldid=2412980»