ponent
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /poˈnent/, /puˈnen/ Occidental: nord-occidental /poˈnen/ valencià /poˈnent/, /poˈnen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens (literalment «que es pon»), del verb pōnō («posar, pondre»), segle XIV.
Nom
[modifica]ponent m. (plural ponents)
- Vent que bufa procedent de l'oest.
- (punt cardinal) oest
- Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.
Derivats
[modifica]Relacionats
[modifica]Rosa dels vents:
| mestral | tramuntana | gregal |
| ponent |  |
llevant |
| garbí | migjorn | xaloc |
Traduccions
[modifica]punt en l'horitzó
Nom
[modifica]ponent m. f. (plural ponents)
- Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
- (castellanisme) Conferenciant en un congrés.
Traduccions
[modifica]Relator
- Anglès: reporter (en), rapporteur (en)
- Castellà: ponente (es)
- Francès: rapporteur (fr)
Verb
[modifica]ponent
- Gerundi del verb pondre.
Variants
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: po·nent (2)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB