Dinosaur
Ij dinosaur a son na part ëd rétij preistòrich ch'a dominavo la Tèra durant l'Era Mesosòica (da 230 a 66 milion d'agn fa). A son conossù për soe dimension ampressionante, soe forme diversificà, e l'estinsion massiva causà da n'asteròid. La paròla "dinosaur" a ven dal grech deinós (terìbij) e sauros (lasert). An Piemont, ij rest ëd dinòsaur a son trovà ant le formassion rocose, dzortut ant j'Alp e ant le colin-e ëd Langa.
Classificassion sientìfica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Regn: Animalia
- Filum: Chordata
- Class: Sauropsida
- Sot-class: Dinosauria
- Órdin prinsipaj:
- Saurischia (con anca da lusert): Theropoda (carnìvor) e Sauropoda (erbìvor gigant).
- Ornithischia (con anca d'osel): Triceratops, Stegosaurus.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij dinosaur a l'han dominà la Tèra për 165 milion d'agn, con na granda varietà ëd forme:
- Dimension: Dai cit Compsognathus (1 m) al gigant Argentinosaurus (40 m).
- Strutura: Schéletr robust, piòte sota ël còrp (pa slongà com ij lasert), e pel ch'a peul esse squamosa o piumà (ant ij parent dj'osej).
- Ovìpar: Deponìo euv ant ij ni, con cure parentaj an chèiche specie.
Comportament e dieta
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Carnìvor: Tyrannosaurus rex a cassava con dent avuss.
- Erbìvor: Brachiosaurus a mangiava feuje d'èrbo àut.
- Onìvor: Chèich specie a combinavo dieta.
Ij dinosaur a mostravo comportament sociaj, com migrassion an ëstrop o difèisa dij cit.
Abitat
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'han colonisà tuti ij continent, comprèis l'Antàrtich. An Piemont, ij sò rest a son conservà ant le roche sedimentarie marin-e (es. Cetiosaurus ant la Val d'Osta), segn ch'a vivìo ant un ambient tropical o sub-tropical.
Amportansa ant l'ecosistema
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant ël Mesosòich, ij dinosaur a j'ero ij predador e consumator dominant, mantenend l'equilibri antra vegetassion e popolassion d'animaj. Soa estinsion a l'ha përmëttù ai mamìfer ëd evolve.
Estinsion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fa 66 milion d'agn, n'asteròid a l'é s-cionfasse ant ël Méssich (cráter ëd Chicxulub), causand:
- Anvërnament global (pover ch'a blocava ël sol).
- Estinsion dij 75% dle specie, comprèis ij dinosaur nen avian (ij sol survivent a son j'osej modern).
Specie notàbij
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tyrannosaurus rex: Sìmbol dij carnìvor, con masnà longa 12 m.
- Triceratops: Erbìvor con tre còrn e në scù protetiv.
- Velociraptor: Cit predador piumà, agil e inteligent.
- Cetiosaurus: Sauròpod trovà ant le Alp ossidental.
Ant la cultura piemontèisa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij dinosaur a son present ant:
- Musé: Esempi ant ël Musé Ossidental ëd Turin.
- Educassion: Progèt scolàstich për studié la preistòria.
- Mode: "Grand com un dinosaur" për descrive quaicòs d'antich o dëscomod.
Galerìa 'd figure
[modìfica | modifiché la sorgiss]Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Natural History Museum. (2023). Dinosaur Facts and Evolution.
- Brusatte, S. (2018). The Rise and Fall of the Dinosaurs. HarperCollins.