Vai al contenuto

Primà

Da Wikipedia.

Ij primà a son n'órdin ëd mamìfer ch'a comprend ij lémur, le sumie, ij gorila, e l'òm midem. A son caraterisà da un grand [[servel], euj an front, man prènsili con pòles oponìbil, e na tendensa a vive an grup sociaj. A esisto pi 'd 500 spècie ëd primà, spantià ant le forest tropicaj, le savan-e, e dzortut ant le zòne càude d'Àfrica, Asia, e América dël Sud. An Piemont, ij primà a son present mach ant ij zoo o santuari, com ël Parch Natura Viva.

Classificassion sientìfica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Regn: Animalia
  • Filum: Chordata
  • Class: Mammalia
  • Órdin: Primates
  • Sot-órdin:
    • Strepsirrhini (lémur, lòris)
    • Haplorhini (sumie, tarsié, òm)

Famije notàbij:

  • Hominidae (gorila, orangh, simpansé, òm)
  • Cercopithecidae (babuin, macaco)
  • Lemuridae (lémur dël Madagascar)

Ij primà a mostro na gran varietà ëd dimension, dal cit tarsié (10 cm) al gorila (fin a 1,8 m). Soe caraterìstiche comùn a son:

  • Euj binòcol: Për na vision aprofondìa, utij për sauté tra ij branch.
  • Man e pé prensij: Con dij dij longh e pòles mobil për ciapé oget.
  • Servel svilupà: Capacità d'aprendiment e comportament compless.
  • Onivorìa: Dieta basà su fruta, feuje, inset, e minca nen ëd càrn.

Comportament e strutura social

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij primà a son dj'animaj estremaman sociaj, con relassion geràrchiche ant jë strop. A comunico con:

  • Son: Crij d'alarm, cant ëd ligam.
  • Gest: Toch e cure ëd pel (grooming).
  • Espression facial: Soride o mostré ij dent për minassa.

Chèiche specie, com jë scimpanzé, a dòvro utiss com pere për duverté fruta.

La pì part dij primà a viv ant le foreste ùmide tropicaj (Amazònia, Còngo, Bòrneo). D'àutri a son adatà a le savan-e (babuin) o a le montagne (macaco dël Giapon). An Piemont, gnun primà a l'é nativ, ma ij zoo a òspito spècie com:

  • Lémur catta: Sìmbol dël Madagascar.
  • Macaco ëd Berberìa: Present ant l'Arcipélagh ëd la Madalen-a.
  • Simpansé: Studià për soa anteligensa.

Amportansa ecològica e sientìfica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Ecosistema: Disseminassion dë smens e contròl d'inset.
  • Ricerca: Modèj për lë studi dl'evolussion uman-a, dël comportament, e dle maladìe (es. AIDS).
  • Cultura: Present ant la mitologìa (Hanuman ant l'Induism) e ant la literatura (King Kong).

Specie notàbij

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Gorila ossidental (Gorilla gorilla): Pì grand primà vivent, an pericol d'estinsion.
  • Orangh ëd Sumatra (Pongo abelii): Conossù për soa inteligensa e vita solitaria.
  • Lémur anelà (Lemur catta): Caraterìstich ëd la coa strià.
  • Mandril (Mandrillus sphinx): Color viv con muso strià.

Minasse e conservassion

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Oltra a la metà dle spècie ëd primà a son an pericol për via ëd:

  • Distrussion dij bòsch: Pèrdita d'ambient natural.
  • Cassa ilegala: Për la càrn ò ël comersi d'animaj.
  • Cambiament climàtich: Alterassion dij sicl ëd produssion ëd fruta.

An Piemont, ij santuari e ij programa d'adossion (es. Progetto Natura Viva) a contribuisso a la salvaguardia.

Ant la cultura piemontèisa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij primà a son associà a l'esotism e a jë studi sientìfich. Ant le conte popolar, a son ràir, ma a peulo esse arpresentà ant le stòrie për masnà com sìmboj ëd furbissia o curiosità. La paròla "sumia" a l'é dovrà ant ël parlé comun për descrive na përsona ch'a fa dle smòrfie.

Galerìa 'd figure

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Goodall, J. (2000). In the Shadow of Man. Houghton Mifflin.